El COVID, les mascaretes i les ulleres

Evitar que la nostra ullera s’enteli és sovint missió impossible,
especialment quan anem per un lloc molt fred

Els que fem servir mascaretes a quiròfan des de sempre sabem de les dificultats que provoquen a l’hora de mantenir una bona visió. La mascareta és un element de protecció importantíssim, però a l’hora representa una dificultat per a la sortida de l’aire espirat de la via aèria, ric en CO2 i vapor d’aigua.

Evitar que la nostra ullera s’enteli és sovint missió impossible, especialment quan anem per un lloc molt fred (cosa habitual aquests dies). Com que durant la pandèmia recomanem fer servir lents de contacte en les mínimes ocasions possibles, especialment en els sectors amb més contacte amb gent potencialment infectada, no podem recórrer a aquesta alternativa.

Entre les diferents alternatives per disminuir l’entelament de la ullera podem citar les següents:

  1. Una de les solucions més habituals que veiem quan anem pel carrer és que la gent que porta ulleres sovint porta la mascareta per sota del nas. D’acord, evitem el problema, però diguem que la mascareta perd el seu efecte protector per nosaltres i, per descomptat, per tothom amb que ens trobem pel carrer. Per tant, aquesta opció no es recomana en absolut. Lo mateix seria aplicable a les mascaretes amb vàlvula d’exhalació, que deixen desprotegit a tothom excepte al que la porta, i que es troben prohibides a molts llocs.
  1. Fer servir mascaretes quirúrgiques si tenim previst anar per l’exterior i per llocs amb poc volum de gent. D’acord, el grau de protecció és inferior que una mascareta FFP2 o FFP3, però la facilitat de sortida de l’aire exhalat és més gran, ja que és un teixit més prim, i anirà menys quantitat de vapor cap a la ullera.
  1. No anar posant i traient la ullera en ambients freds. Si la temperatura de la ullera, i sobre tot, des vidres, baixa molt (i baixarà més si la portem a la mà que si la portem posada), els vidres s’entelaran molt ràpid quan la tornem a posar. Si ens hem de posar la ullera en un lloc fred, abans escalfem-la posant-la a la butxaca uns minuts.
  1. Portar la ullera ben adaptada a la nostra estructura facial (base del nas) amb la cinta metàl·lica que porten totes les mascaretes. Hem d’afavorir que si hi ha alguna fuita d’aire sigui pels costats o per baix, no per dalt.
  1. Fer servir ulleres de tamany més reduït, amb muntures metàl·liques o a l’aire, que afavoreixen la circulació de l’aire exhalat.
  1. Es poden fer servir elements antivaho comercials (camusses, esprais,…), amb un èxit relativament reduït.
  1. Fer servir sabó de mans (el clàssic de pastilla). Es passa per sobre dels vidres, i amb una camussa es neteja posteriorment per distribuir-lo per tota la superfície de la ullera. Si deixem una capa molt prima pot impedir que es forma condensació, tot i que es difícil trobar l’equilibri entre massa poc, que faria que s’entelés igual, o massa, que faria que la ullera estigués ja entelada i no ens deixés veure.
  1. Afegir a la part superior de la mascareta una tira d’esparadrap que faci un segell i eviti que l’aire pugui accedir als nostres ulls. Des del punt de vista de efectivitat és la que dona millor resultat, tot i que no es pot fer cada dia ni durant moltes hores, ja que tot i que es faci servir un esparadrap hipoalergènic de bona qualitat, la pell acabarà patint les conseqüències en forma d’èczema.
  1. Es poden trobar també uns dispositius antivaho de material plàstic tou, que es posen entre el nas i la mascareta, creant una barrera addicional al pas d’aire cap a dalt. No us puc parlar de la seva utilitat, tot just estic esperant que una coneguda casa de venda a domicili m’ho porti un dia d’aquests

© Advanced care 2021